La ilusión se llama Adelaide

Cualquier persona que pase por Xai-Xai y nos visite en la Fundación Khanimambo se enamorará enseguida de Aldelaide. Es imposible que pase desapercibida para nadie.

Porque ella es especial, siempre lo ha sido y tiene un magnetismo que le hace única, su ilusión.

No oye, y tampoco habla pero se comunica perfectamente con todo el mundo. Se expresa con energía, con rabia si la situación es injusta, con una sonrisa infinita si se trata de algo bonito. Nos cuida a todos y a veces, sólo a veces… se despista y deja de controlar todo a su alrededor para jugar como una niña de 10 años, como tiene que ser!

Adelaide y Scarla

Llegó a Khanimambo hace dos años y nunca había ido al colegio porque no le admitían debido a su discapacidad. No se relacionaba con niños, más allá de hermanos y primos. Se trataba de un caso muy diferente al que nos solemos encontrar: tiene un padre y una madre que se desviven por ella, está perfectamente cuidada y su aspecto es muy sano. Es educada, y ayuda en todo, a todos. Sus hermanos la protegen y los 5 son una familia unida.

El principal problema era su aislamiento, su barrera para estudiar y las pocas expectativas de futuro que tenía una niña que es, sin dudarlo, de las más inteligentes que tenemos en Khanimambo pero que apenas había salido de su casa. Ahora ya sabe escribir, le han admitido en el colegio y las matemáticas se le dan muy bien. El cariño que todos tenemos hacia ella, le ha servido para conseguir aprender a relacionarse con los demás, a comprender las normas, y a aprender a escribir despacito y con buena letra.

Está confirmada su sordera y mudez, no podemos hacer nada para cambiar eso, pero Adelaide tiene un montón de cualidades que le servirán para tener un futuro lleno de oportunidades. Estamos a su lado, y ella lo sabe. Es fiel a todo lo que envuelve Khanimambo, que no sólo le ha dado más energía, sino que estaremos a su lado con mucha ilusión para verla disfrutar de su gran vida.

Because she is special, has always been special and has a magnetism that makes her unique, her hope.

She cannot hear and cannot speak. However she gets on with everybody. She expresses herself vigorously and shows her anger when something is unfair, with an endless smile if something is beautiful. She takes care of us and sometimes, just sometimes….gets distracted and stops controlling everything around her to play as a girl of 10 years, as it must be!

Adelaide playing with her friend Scarla.

She arrived to Khanimambo two years ago and had never gone to school because due to her disability she was not allowed. She had any contact with children, with the exception of brothers and sisters and her cousins. This was a case very different from those we are used to: she has a father and a mother that live for her, she is perfectly looked after and she is really healthy. She is polite and helps in everything and to everyone. Her brothers and sisters protect her and all the 5 are a very close.

The main problem was her isolation, the barrier she had to study and the poor future hope that she had being one of the most intelligent girls we have at Khanimambo and that had however hardly gone out of home. Now she can write, she has been accepted in school and she is really good at mathematics. The love that all of us feel towards her, has helped her to learn how to relate to people, to understand rules and to learn how to write slowly and carefully.

That she is deaf and mute is something confirmed. We cannot do anything to change it. However Adelaide has lots of qualities that will help her to have a future full of opportunities. We are next to her and she knows it. She is faithful to Khanimambo, that has not only given her even more energy, but also will be happily close to her to see how she enjoys life.[:ca]Qualsevol persona que passi per Xai-Xai i visiti la Fundació Khanimambo, de seguida s’enamorarà d’Adelaide. És completament impossible que passi desaparcebuda.

Perquè ella és especal, sempre ho ha estat i té un magnetisme que la fa única, la seva il·lusió.

No hi sent i tampoc parla però es comunica perfectament amb tothom. S’expressa amb energia, amb ràbia si detecta una situació injusta, amb un somriure infinit si es tracta d’una cosa bonica. Cuida de tots nosaltres i a vegades, només a vegades, es despista i deixa de controlar-ho tot per jugar com una nena de 10 anys, com li pertoca.

Adelaide jugant amb la seva amiga Scarla

Va arribar a Khanimambo fa dos anys i mai havia anat a l’escola. No l’admetien a causa de la seva discapacitat. No es relacionava amb nens més enllà dels seus germans i els seus cosins. Es tractava d’un cas molt diferent als que acostumem a tractar. Té un pare i una mare que es desviuen per ella, es nota que està molt ben cuidada, que és estimada ja que el seu aspecte és molt sa. És educada i ajuda en tot. Els seus germans la protegeixen i conformen una família molt unida.

El principal problema era el seu aïllament, la seva barrera pels estudis i les poques expectatives de futur que tenia una nena que sens dubte és de les més intel·ligents que tenim a Khanimambo però que apenes havia sortit de casa. Ara ja sap escriure, l’han admès a l’escola i les matemàtiques se li donen força bé. L’amor que tots tenim envers ella, li ha servit per aconseguir aprendre a relacionar-se amb els altres, a comprendre les normes i per aprendre a escriure, a poc a poc i amb bona lletra.

La seva sordera i mudesa està confirmada, no podem fer res per canviar això però Adelaide poseeix moltíssimes qualitats que li serviran per tenir un futur plè d’oportunitats. Som al seu costat i ella ho sap. És fidel a tot el que envolta Khanimambo, que no només la carrega d’energia sino que a més a més estarem al seu costat amb molta il·lusió per veure-la gaudir de la seva gran vida.[:]