[:es]

Dice la Wikipedia que una azagaya “es un arma arrojadiza primitiva y ligera que se lanza con la mano (como una jabalina)”. Y Edson da Luz escogió el nombre artístico con esta intención, pues sin duda sus canciones son arrojadizas. Sus letras no se lanzan con la mano pero si apuntan hacia una dirección cual buena punta de lanza.

Según cuenta el propio Mano Azagaia, de joven quiso imitar a Method Man de los Wu-Tang Clan además de imitar a todo tipo de pensadores y oradores, cantantes mozambiqueños e internacionales. Dice que fue en este camino de imitaciones cuando se encontró a si mismo obedeciendo a una única fuerza: la de Dios.

Dejando esta última observación de lado, que mosquea bastante tratándose de un luchador social, cabe decir que casi todo lo que suelta por la boca este hombre es interesante, teniendo en cuenta que estamos en un país donde decir según qué cosas puede implicar ser ninguneado, perseguido y encarcelado.

Este vídeo, El ABC del preconcepto, como su título anuncia, es una crítica a las ideas preconcebidas de parte de la sociedad mozambiqueña. Con mucha ironía va desgranando de la A a la Z todos los temas calientes del mozambiqueño de acalle: África, Blancos, jefes (Chefs), Dinero, Extranjeros, ONG’s…

En una entrevista, Edson da Luz explicaba que a causa de la crudeza de sus letras, de un carácter muy marcado políticamente en Babalaze, su primer disco publicado, se le hizo muy difícil encontrar espacios en la radio ya fueran públicas o privadas. Y es que al no dejar títere con cabeza, se le aplicó la censura sin contemplaciones.

Por el mismo motivo le cuesta hacerse un hueco en la escena de conciertos oficiales. Las compañías de telefonía móvil, que casi siempre financian estos eventos suelen estar dirigidas por importantes altos cargos del gobierno. Por tanto solo le queda Internet y el circuito underground. Azagaia es una rareza en este país y esperamos que abra camino hacia nuevos espacios de contestación.

En esta canción Azagaia llamaba a la lucha, reclamaba el poder para el pueblo y reivindicaba la violencia contra la violencia policial, toda una declaración de intenciones. Como no podía ser de otra forma, durante los disturbios que hubieron en Maputo en febrero de 2008 y septiembre de 2010, en protesta por la subida de precios de algunos productos básicos, esta se convirtió en la canción del pueblo.

 

Y a Azagaia le costó más de un susto con las autoridades. Sí que le han dejado participar en encendidos debates de la televisión donde suelen confrontarle con artistas que si siguen la línea oficial. Poco a poco se va convirtiendo en un ídolo para los jóvenes, cada vez más desencantados con el gobierno y la administración, cada vez más cansados de vivir con pocas perspectivas interesantes de futuro.

En secreto o en público, todos le admiran. Mozambique está atravesando tiempos convulsos en el plano político y económico y es normal, además de sano y necesario, que surjan artistas sin pelos en la lengua dispuestos a denunciar cualquier tipo de injusticia social.

Su segundo disco, que vió la luz en noviembre de 2013 se llama Cubaliwa que significa nacimiento en sena, una lengua del centro de Mozambique, e invita a repensar muchos aspectos cuotidianos para conseguir un nuevo despertar social. Desea que al ser un disco enfocado más a temas puramente sociales, y no tan políticos, tenga una mejor repercusión mediática que el anterior. Cuenta con el apoyo de algunos músicos de la escena hip-hop local, del rapero angolano MCK, así como de otros artistas de más largo recorrido y prestigio como Stewart Sukuma.

Puedes comprarlo o escucharlo entero en Spotify.[:en]

Wikipedia says that an assegai “ is a pole weapon used for throwing or hurling, usually a light spear or javelin made of wood and pointed withiron”.  And Edson da Luz  chose the artistic name with this intention, because for surely his songs are thrown. His lyrics are not thrown by hand, but they point to a direction like good spearhead. According to Mano Azagaia, when he was young he wanted to imitate Method Man of the Wu-Tang Clan as well as copying other kinds of thinkers and speakers, Mozambican and international singers. He says it was this way how he found himself obeying a single force: God. Leaving aside this last observation, that makes people suspicious because he is a social activist, it can be applied that almost everything he says is interesting, taking into account that we are in a country were according to what you say you may involve being underestimated, persecuted and imprisoned. This video, The ABC of preconception, as its tittle announces, is a criticism of the preconceived ideas from the Mozambican society. With great irony it pinpoints from A to Z all the hot topics of the Mozambican street: Africa, Whites, heads (Chefs), Money, Foreigners, NGO’s… In an interview, Edson da Luz explains that because of the rawness of his lyrics, a very politically marked character in Babalaze, his first album released, it has become very difficult to find space on the radio, whether public or private. And because not leaving stone unturned, censorship was unceremoniously applied. For this reason, he finds difficult gain a foothold into the scene of official concerts. The mobile phone companies, which often fund these events, are usually run by the important mayor members of the government. Therefore it only remains Internet and the underground circuit. Azagaia is a rarity in this country and we hope it opens the way to new areas of rejoinder. In this song Azagaia called the fight, demanded the power to the people and claimed violence against police violence, a complete declaration of intent. As it couldn’t be otherwise, during the riots they had in Maputo in February 2008 and September 2010, protesting the rise in prices of some commodities, this became the song of the people. And it costed Azagaia more than a scare with the authorities. They did let him participate in heated debates on television where artists often confront him with artists that follow the official line. Little by little it is becoming and idol for the young, increasingly disillusioned with the government and administration, increasingly tired of living with few interesting future prospects. In secret or in public, everyone admire him. Mozambique is going through turbulent times in the political and economic level and is normal, besides healthy and necessary addition, artists emerge without mincing words ready to denounce any kind of social injustice. His second album, which was released in November 2013, is called  Cubaliwa which means birth in sena, a language of central Mozambique, and invites to rethink many daily aspects to get a new social awakening. He desires that as it is an album more focused in purely social subjects, less political, it will has better media coverage than the previous one. He has the support of some musicians of the local hip-hop scene, the Angolan rapper MCK, as well as other artists with more professional route and prestige like Stewart Sukuma. You can fully listen it  in Spotify.

[:ca]

 

Diu la Viquipèdia que una atzagaia “és una arma llancívola primitiva i lleugera que es llança amb la mà (com una javelina)”. I l’Edson da Luz va escollir el seu nom artístic amb aquesta intenció. Les seves cançons són llancívoles, les seves lletres no es tiren amb la mà però si que apunten cap a una direcció, com una punta de llança.

Segons explica el propi Mano Azagaia, de jove volia imitar a Method Man dels Wu-Tang Clan. I també volia imitar a tot tipus de pensadors i oradors, cantants moçambiquesos i internacionals. Diu que és en aquest camí de les imitacions quan es va trobar a si mateix obeint a una única força: la de Déu.

Deixant de banda aquesta última observació, que a dir veritat mosqueja bastant tractant-se d’un lluitador social, cal dir que gairebé tot el que surt per la boca d’aquest home és força interessant, tenint en compte que estem en un país on dir segons quines coses pot implicar ser menyspreat, perseguit i empresonat.

Aquest vídeo, L’ABC del preconcepte, com el seu títol anuncia, és una crítica a les idees preconcebudes que acostuma a tenir la societat moçambiquesa. Amb molta ironia va desgranant de la A a la Z tots els temes calents del moçambiquès a peu de carrer: l’Àfrica, els Blancs, els amos (Chefs), els Diners, els Estrangers, les ONG’s…

En una entrevista, Edson da Luz explicava que a causa de la cruesa de les seves lletres, amb un fort caràcter polític molt marcat en Babalaze, el seu primer disc publicat, se li va fer molt difícil trobar espais a la ràdio ja fossin aquestes públiques o privades. I és que com no se salvava de les crítiques ni l’apuntador, se li va aplicar la censura sense contemplacions.

Pel mateix motiu li costa fer-se un forat en l’escena de concerts oficials. Les companyies de telefonia mòbil, que gairebé sempre financen aquests esdeveniments acostumen a estar dirigides per importants alts càrrecs del govern. Per tant només li queda Internet i el circuit underground. Azagaia és una raresa en aquest país i esperem que obri camí cap a nous espais de contestació.

En aquest tema, Mano Azagaia cridava a la lluita, reclamava el poder pel poble i reivindicava la violència contra la violència policial. Tota una declaració d’intencions. Com no podia ser d’una altra manera, durant els disturbis que hi va haver a Maputo el febrer de 2008 i el setembre de 2010, en protesta per la pujada de preus d’alguns productes bàsics, aquesta es va convertir en la cançó del poble. I a Azagaia li va suposar més d’un ensurt amb les autoritats.

Si que li han permès participar en intensos debats de la televisió on normalment l’acostumen a encarar amb artistes que si segueixen l’estela oficialista. Poc a poc es va convertint en un ídol pels joves, cada vegada més desencantats amb el govern i amb l’administració, cada vegada més cansats de viure amb poques perspectives de futur. En secret o en públic, tots l’admiren.

Moçambic està travessant temps convulsos en l’esfera política i econòmica i és normal, a més a més de sa i necessari, que surtin artistes sense pèls a la llengua disposats a denunciar qualsevol tipus d’injustícia social.

El seu segon disc, que va veure la llum al novembre de 2013 es diu Cubaliwa que significa naixement en sena, una llengua del centre de Moçambic, i convida a repensar molts aspectes quotidians per aconseguir un nou despertar social. espera que aquest, al ser un disc enfocat més a temes purament socials i no tan polítics, tingui una millor repercussió mediàtica que l’anterior.

En aquest disc compta amb el suport d’alguns músics de l’escena hip-hop local, del ràper angoleny MCK i d’altres artistes de més llarg recorregut i prestigi com Stewart Sukuma. Pots comprar-lo o escoltar-lo sencer a Spotify.

[:]